Experta en la vegetació del Pallars Sobirà
Biodiversitat i tipus d'hàbitats:
Dins el Pallars Sobirà trobem gran diversitat d’habitats, com ho són: les Coníferes de Muntanya, les quals se situen en zones més elevades on predomina el Pi negre; també trobarem Boscos Caducifolis, situats en zones més baixes amb predomini dels roures i els faigs; tanmateix, les zones humides properes als rius ens exposen els Boscos de Ribera; i finalment, podrem gaudir de Prats alpins per sobre dels 2.000 m, on les espècies com les gramínies viuen en situacions climàtiques extremes.
Plantes endèmiques i espècies protegides:
El Pallars Sobirà és una comarca rica en plantes endèmiques, i per tant es troben tan sols en aquesta zona o algunes superfícies properes als Pirineus. Algunes d’aquestes darreres són: la Saxífraga de Cortús, característica de les roques calcàries dels Pirineus; i per acabar, l’Eriòfor Ianós, que observem en zones humides i torberes d’alta muntanya.
Adaptació al clima de muntanya:
La vegetació del Pallars Sobirà es feu notablement afectades per les condicions climàtiques, ja que conviuen amb hiverns freds i estius curts. Per tant, les espècies s’han adaptat de forma que ara moltes d’elles tenen un creixement lent, així equilibren més els cicles reproductius llargs amb la curta temporada de creixement. Si més no, també s’han tornat més resistents a les temperatures extremes, i per tant tenen fulles més petites i peludes per minimitzar la pèrdua d’aigua i protegir-se del fred i del vent. Finalment, han desenvolupat unes arrels profundes que els permeten buscar nutrient en sols més pobres o rocosos típics del Pallars.
Impacte de les activitats humanes:
És evident que l’activitat humana sempre afecta la vegetació d’una àrea, tant de forma positiva com negativa. Així doncs, trobem aspectes com la ramaderia i les pastures, que tot i que són sostenibles en moltes zones, una sobreexplotació d’aquestes pot degradar l’ecosistema i reduir la biodiversitat. L’agricultura i la forestació ha transformat terrenys i ha substituït part dels boscos naturals. Finalment, el turisme i la urbanització és un dels pitjors aspectes, i és que, tot i crear zones protegides que contribueixen a la conservació, la mala gestió d’aquestes poden empitjorar aquestes infraestructures.
Explotacions censades al Pallars 2009
(Nº de finques)
GRÀFIC COMENTAT
En aquest gràfic s'observa la quantitat d'hectàrees que van ser explotades l'any 2009. Per poder entendre millor aquesta representació, hem de veure que cada variable ens identifica la quantitat d'hectàrees explotades i quantes finques es van fer d'aquestes darrere.
Per exemple, podem observar com va haver-hi aproximadament unes 325 finques realitzades en un interval de 20 a menys de 50 hectàrees explotades. Tanmateix, podem veu re com hi ha una franja superior a 200 hectàrees de les quals van sortir unes 80 finques de forma aproximada.
Si analitzem amb detall el rerefons d'aquest gràfic observem com l'any 2009 eren moltes les explotacions censades, és a dir, que moltes d'elles eren superfícies corresponents al cultiu, pastures i farratges i, per tant, eren edificacions sense ànims de lucre. Tot i això, a proporció és molta la superfície desforestada per a la construcció d'aquestes noves finques.
Mapa del Parc Nacional d'Aigüestortes
i Estany de Sant Maurici
